Monument al saliner, història de les salines

Durant segles, la principal activitat econòmica de l’illa va ser el comerç de la sal. Les salines, avui convertides en reserva natural, ja s’explotaven en època fenicopúnica. La mar inundava un tros de terra on, per evaporació, s’hi acumulava la sal, que després recollia i carregava a l’esquena la mítica figura del saliner.

I si carregar la sal ja era una feina dura, els saliners s’havien d’enfrontar a un enemic molt més temible, que va fer estralls entre la població de l’illa: les aigües estancades són un brou de cultiu per als mosquits i, amb ells, van arribar malalties com el paludisme. Com a lloc de recolliment es va aixecar l’església de Sant Francesc i, com a homenatge a tant de patiment, des del 2007 hi ha aquesta obra en bronze de l’escultor eivissenc Pedro Hormigo: un monument al saliner amb el cove al cap, en plena feina, mirant cap a les salines i contemplant el que en el seu dia va ser un càstig, convertit avui en les espectaculars postes de sol que regala el paisatge.