Turisme d’Eivissa no és només un turisme històric, una cosa que vols canviar aquestes línies. Eivissa té llocs màgics, llocs especials que han aguantat el pas dels anys i per a esglésies, d’una guerra civil. Avui, ens vam aturar en un dels punts més desconegudes de l’illa. L’església de Sant Vicent de la Cala, un edifici va ser erigit en honor de San Vicente Ferrer.
Com arribar a aquest punt de turisme d’Eivissa
El primer és localitzar i Sant Vicent és una petita parròquia del municipi de Sant Joan, a l’extrem nord-est de l’illa. Seu accés no és especialment complicada, però el camí no és una línia recta.
Si deixem Sant Joan, el centre de la ciutat, la carretera es converteix en un tram de set quilòmetres de indicada per la biodramina, entre muntanyes i boscos de pins. Accés alternatiu i més recomanable és Sant Carlos, a través de San Vicente Creek. La vista des de la carretera a la platja són espectacular i donen ganes de prendre un bany.
Si prenem aquesta última pista com a referència, podem agafar la carretera a Santa Eulàlia a Sant Carlos, creuar el centre i prendre la corba esquerra i que honora la tranquilitat de la regió (la corba és molt ferm i estrets en ambdós sentits). Ens dirigim a Cala Sant Vicenç fins el camí acaba a un altra perpendicular. Aquí és on la majoria, perquè podem prendre la indicació cap a Sant Joan, no cap a la Riera.
Després de dos quilòmetres ens deixen un costat del santuari de des Culleram, una cova que servia de refugi a com cultura púnica, amb nombroses restes dedicades a Tanit de Déu. Un quilòmetre més tard, l’església de Sant Vicent ens espera, amb indicació d’un signe marcat com a Sant Vicent.
Crec en l’església de Sant Vicent
Una construcció relativament moderna. La data de construcció del segle XIX. La presència de pobles de la comarca, la proximitat de construcció molt més potent i sobretot, muntanyes, aquesta regió no podia o tenia l’oportunitat de crear un centre més potent per a la defensa del seu poble.
La construcció d’aquesta església es converteix en un sentit espiritual necessita, més que una obligació militar. Potser aquest patró i la falta de mitjans disponibles en el moment de construcció, donava llum a una de les esglésies simples a l’illa. Ens trobem a la porta, en la qual destaca el campanar, un vaixell dins i un porxo a l’exterior per feligresos a refugiar-se en dies de pluja.
Porxo és curiós, com si les bigues savina dominen en gairebé tots els edificis de l’església, en aquest cas, aquesta secció presenta una superfície llisa, més típic d’una casa que un sostre de l’església.
L’Interior és molt recollit, baixa capacitat. A més de l’altar, hi trobem el culte d’altres figures, inclòs en uns decoradados altars i protegits per evitar mals de cap més el vidre.
Però l’ Església de Sant Vicent té un actiu molt valuós. Un dels millors conservats de la geografia dels llocs d’Ibiza. Un món de terres conreables i verd. Un dels valors més importants del turisme d’Eivissa.
Més informació i fotos a la pestanya de l’ Església de Sant Vicent
