Solo Ibiza
Iglesias de Ibiza
Què veure

Esglésies d’Eivissa. L’evolució d’un poble

Dominant la ciutat d’Eivissa hi ha la Catedral, una estampa única.

Esglésies d'Eivissa

La mateixa evolució demogràfica i cultural dels habitants de l’illa ha anat transformant el paisatge i ha repartit els nuclis de població al voltant d’elements històrics.

El recorregut històric pels llocs de culte d’Eivissa pot començar a la Capella Subterrània de Santa Agnès, una cova natural on, segons la tradició, ja s’hi retia culte en època romana. Dalt de tot de Dalt Vila hi ha l’església de Santa Maria, fundada al segle XIII i aixecada entre els segles XIV i XVII; és catedral des de 1782, quan es va crear el bisbat d’Eivissa.

Fora de les muralles, l’Església de Jesús ja era en obres el 1446, i al seu costat es van construir les dependències del convent per als frares franciscans que s’hi van instal·lar. El 1549 es va ampliar amb el presbiteri, on es va col·locar el seu valuós retaule.

La cultura del camp

Durant segles els atacs de pirates i corsaris van ser constants, i al camp les esglésies es van fortificar per donar refugi a la població: recessos espirituals en temps de pau i fortaleses en temps revoltats. Són les esglésies de Sant Jordi de ses Salines, Sant Antoni de Portmany i Sant Miquel de Balansat, i al segle XVI es va aixecar la torre de l’església de Santa Eulària des Riu, al Puig de Missa.

Al segle XVIII es va aixecar l’església de Sant Josep, les obres de la qual van començar el 1727. El 1936, durant la Guerra Civil, un incendi en va destruir el retaule barroc; l’actual, de 1958, en reprodueix el disseny.

A finals d’aquell segle, el primer bisbe d’Eivissa, Manuel Abad y Lasierra, va dividir la diòcesi en vint parròquies. Dotze ja tenien temple, així que va caldre aixecar esglésies rurals noves, com les de Sant Carles, Sant Mateu, Santa Agnès, Sant Agustí, Sant Francesc, Sant Rafel, Santa Gertrudis i Sant Llorenç.

Ja al segle XIX es va construir l’església de Sant Vicent de sa Cala, entre 1827 i 1838, i va néixer la d’es Cubells: va començar com a oratori del pare Francesc Palau, inaugurat el 1864, i no es va acabar fins al 1958.