![\"Cala](\"https:\/\/soloibiza.s3.amazonaws.com\/wp-content\/uploads\/2010\/10\/cala-benirras-despues-incendio-1.jpg\" "\\"cala-benirras-despues-incendio-1\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Han passat dos mesos des de l’incendi que el Desola Benirr\u00e0s<\/strong>. Encara que no ha ha plogut molt, a Eivissa el fred ens dirigeix tornar quan veiem un helic\u00f2pter sobrevolant el cel en adre\u00e7a nord. Aix\u00ed, amb el cor lleugerament redu\u00eft, hem tornat a visitar Cala Benirr\u00e0s despr\u00e9s del foc<\/strong>. I aix\u00f2 \u00e9s el que trobem.<\/p>\n S\u00f3n les quatre de la tarda i deixar la Fira d’ells Hesler de Santa Gertrudis amb l’est\u00f3mac ple. Com la tarda encara d\u00f3na per molt, agafar la carretera de Sant Miquel (Sant Miquel) per trobar una desviaci\u00f3 cap a Sant Lloren\u00e7 (Sant Lloren\u00e7). Arribant a la indicaci\u00f3 de la d’Aubarqueta Pou, girem cap a la Cala Benirr\u00e0s.<\/strong> No hi ha cap paisatge m\u00e9s rural, al nord d’Eivissa. Una enorme vall envoltada per les muntanyes. Cap a l’aquest, els primers marcs fosc en el bosc ens donar\u00e0 la indicaci\u00f3 de la magnitud de l’incendi. -Paisatge de turons \u00e9s similar a una tardor de l’Europa Oriental m\u00e9s. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s Eivissa<\/strong>, i el verd predomina sobre les muntanyes de dotze mesos l’any.<\/p>\n Nostre cam\u00ed no t\u00e9 p\u00e8rdua, i a l’entrada de la Cala, quan les corbes es intens, una olor que crema va relliscar a trav\u00e9s de les reixetes de ventilaci\u00f3 del cotxe. Hem arribat a l’origen de zona de l’incendi, i el paisatge \u00e9s desolador. Les tasques de neteja, que continuen tot i ser diumenge, han aclarit el raspall i tallar molts troncs. Podem trobar a les vores de la carretera. La muntanya presenta l’aparen\u00e7a d’un partit enregistrat. Es pot veure com les flames va pujar al cim de la muntanya, per cremar els arbres a la part superior. Alguns pins, de l’atenci\u00f3 i descansa en el vessant, s’han escapat.<\/p>\n Despr\u00e9s d’una estona, vam oblidar Mont i semblar una mica al mar. Cornisa roc\u00f3s que emergeix es desconeix quants metres no passa desapercebut a ning\u00fa. La terrazita de fusta, sense amo conegut, \u00e9s utilitzat per gent per seure i descansar una mica, amb l’ull a la torre des Molar. Algun dia que es juguen a mi per visitar-la, per\u00f2 veient el penya-segat que telers, veritat, treia un desig.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Ha estat unes hores ja que arribem a Cala Benirr\u00e0s<\/strong>i bateria han anat augmentant el volum. \u00c9s hora de tornar a casa, per a alguns. Altres comencen a arribar, amb la bateria m\u00e9s perfectament vestit. Potser \u00e9s el moment de cantar les can\u00e7ons a una deessa fen\u00edcia i demanar-li recuperar aviat la seva muntanya, i tot aix\u00f2 cremat despr\u00e9s del foc<\/strong>.<\/p>\nArribar a Cala Benirr\u00e0s.<\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/soloibiza.s3.amazonaws.com\/wp-content\/uploads\/2010\/10\/cala-benirras-despues-incendio-2.jpg\" "\\"cala-benirras-despues-incendio-2\\"")
<\/a><\/p>\nLes vistes de l’incendi de la Cala Benirr\u00e0s.<\/h2>\n
<\/a>Per arribar a la platja i deixar el cotxe, de pins per si de cas, vam anar a un dels bars per un caf\u00e8. S\u00f3n cinc i escoltar un parell de tambors, febles, aix\u00f2 s\u00ed. La gent s’enganxa a l’aigua. Som a l’octubre. La platja no ha perdut gens de la seva esplendor, encara que horroritzat per pensar en la gent que va haver de fugir a alta mar, escapant de fum. Per explorar la platja i mirar enrere, podem tractar d’entendre l’angoixa de veure foc al tur\u00f3 de dret. Les restes es pot veure despr\u00e9s de l’incendi.<\/p>\n