Quan prenem la carretera que condueix a Sant Antoni, Eivissa, abans d’entrar al túnel, som un poble que ens sobrevolen. Parlem de Sant Rafael. Aquest poble és conegut per als residents de l’illa, per dues raons principals. El primer és l’aigua, perquè té un proveïdor d’aigua per omplir els pots de forma econòmica. I és que l’aixeta a Eivissa hi ha que beuen.
Un lloc desconegut per a turisme d’Eivissa
Però és que a més de la seva aigua (i restaurants en carretera), Sant Rafael és catalogat com un centre d’artesania. La raó és simple. Múltiples locals d’artesans, les peces més tradicionals, com ara les espardenyes, s’uneixen espècimens únics de ceràmica més antiga, que va heretar les tècniques de cultura punica-fenicia, eines es pot veure en el Museu Arqueològic d’Eivissa són encara utilitzat.
L’església de Sant Rafael
Sobre aquesta manifestació cultural, podem observar una construcció que crida l’atenció de la carretera. S’aixeca l’església de Sant Rafael per saludar al viatger. Per aproximació ens va ha de proporcionar atenció a l’entrada del poble, ja que la rotonda que ens es dóna la benvinguda cap a l’interior de la ciutat té una petita desviació cap al final d’un altre. És per aquesta carretera on arribarà a un d’aquells llocs desconeguts on la Perspectiva és relaxar contemplant tota la vall de la ciutat alta. Flors i més flors acullen un edifici del segle XVIII que va ser greument danyada i saquejat durant la Guerra Civil, però va ser capaç de recuperar i duplicar els seus valors més preuats, com l’altar. A més dels seus característics porxos, contraforts visibles externament li donen un aspecte únic.
Seia una estona al costat del monument per Joan Marí Cardona, historiador, gaudir de la pau que regna. I és que Sant Rafael bé podria anomenar centre espiritual.
Mapa, informació i fotos d’un Sant Rafael
